Pal de bandera i foto dels nivells

Sentint el retard... uns quants dies

Tot va bé, no patiu! Fa dies que no publiquem res, però ací el ritme ha sigut frenètic. Després de la plutja, va arribar la calma... que no durà molt. De fet, ahir va ser el primer dia sense que no ploguera gens. La resta, els hem passat eixugant roba al sol, fugint de la plutja, i jugant en els moments que l'oratge ens permetia.

Però, per sort, tot bé, sense res que lamentar. Gràcies a Déu, la salut de tots els acampats continua esplèndida, sense més afeccions que mals de gola i algun mal de cap fruit més per estar massa temps al menjador que per malalties serioses.

Sobre activitats, no hem estat parats. A banda de la formació diària, hem fet el segon torn de tallers, que ja han acabat per enguany. I més que destacable va ser el passat dia 10, quan vam acollir per la nit un Simposi Internacional Intercultural, amb la visita de cinc grans cultures (xinesa, esquimal, hindú, aborigen i àrab). Després de sopar com un d'ells, vam conéixer algunes de les seues facetes fonamentals.

Ja ahir dia 11 vam celebrar la jornada de clausura del Manolin (ja sabeu, la nostra particular competició pseudo futbolística) on el Mercatel Powers es va fer no només amb la victòria de la part regular, sinó també va guanyar la final amb claretat.

I per la nit, el menjador es convertí en una estranya casa per a acollir als convidats d'un misteriós Dr. Extraño que a poc a poc no deixà ningú viu: una vetllada de misteri, intriga i humor que finalitzà com el rosari de l'aurora.

Ja veieu que ací no hem parat ni un segon. Esperem que allà on estigueu vos vaja tot almenys tan bé com a nosaltres. Fins aviat!

Dia 8: Sentiments i tempestes.

Ahir ens vam alçar amb la il·lusió de ser el dia en què anàvem a visitar el poble (Alcalá de la Selva), banyar-nos en la piscina, i, sobretot, telefonar a casa. I així va ser. De matí, hora i mitja de caminata per a arribar a Alcalà, on alguns vam visitar el poble i altres anaren directament al bany. A la piscina, tot perfecte: sol, calor, aigua fresqueta...

Dinar i el moment esperat: telefonar a casa. Entre els mòbils que van dur els xavals i els dels educadors, tothom va poder parlar amb la seua família, amb la càrrega d'emoció que això va suporar per a la majoria, i en particular per als més menuts (i per què no dir-ho, també per als pares i mares).

Ara bé, no eren ni les quatre quan ens va sorprende una plutja contínua i forta, que va interrompre el nostre dia a la piscina per haver de tornar al campament immediatament, els menuts amb cotxes, i els més majors de confirmació a peu (ben equipats, tota una aventura, no patiu).

I com podeu suposar, la plutja va implicar posar el campament cap per a amunt: tots al menjador, suspensió d'activitats d'exterior... i la majoria vam haver de dormir al menjador perquè a les tendes entrava un poc d'aigua. I és que va ploure com plou a Alcoi en hivern: tota la vesprada i tota la nit, de continu.

Afortunadament, avui no ha plogut... encara (ara mateixa estem sentint i veient els trons a lluny... tocarem fusta). Avui, dia 9, hem pogut refer-nos, seguint el dia més o menys normal. Continuaríem escrivint, però comencen a caure gotes. Adéu!

Dia 7: tornem a la normalitat

Hui hem tornat a la normalitat després del nostre viatge a l'Anglaterra Medieval. De matí, formació, continuant la història de Germán, i la segona part del taller que vam començar fa dos dies.

Per a dinar, malgrat que hui no és diumenge, hem tingut paella, de la qual hem gaudit no sense abans haver-nos dutxat amb aigua tèbia. De vesprada, un nou episodi de la nostra guerra del Carib amb l'Ocean Ships, i ara mateixa hem finalitzat la primera jornada oficial de la Lliga de Manolin (el nostre futbolí amb les mans).

Podeu estar tots tranquils, que ací estem tots de categoria. Demà, si no hi ha cap imprevist, podreu parlar amb els vostres fills i que vos ho conten ells.

Fins aviat!