Dia 8: Sentiments i tempestes.

Ahir ens vam alçar amb la il·lusió de ser el dia en què anàvem a visitar el poble (Alcalá de la Selva), banyar-nos en la piscina, i, sobretot, telefonar a casa. I així va ser. De matí, hora i mitja de caminata per a arribar a Alcalà, on alguns vam visitar el poble i altres anaren directament al bany. A la piscina, tot perfecte: sol, calor, aigua fresqueta...

Dinar i el moment esperat: telefonar a casa. Entre els mòbils que van dur els xavals i els dels educadors, tothom va poder parlar amb la seua família, amb la càrrega d'emoció que això va suporar per a la majoria, i en particular per als més menuts (i per què no dir-ho, també per als pares i mares).

Ara bé, no eren ni les quatre quan ens va sorprende una plutja contínua i forta, que va interrompre el nostre dia a la piscina per haver de tornar al campament immediatament, els menuts amb cotxes, i els més majors de confirmació a peu (ben equipats, tota una aventura, no patiu).

I com podeu suposar, la plutja va implicar posar el campament cap per a amunt: tots al menjador, suspensió d'activitats d'exterior... i la majoria vam haver de dormir al menjador perquè a les tendes entrava un poc d'aigua. I és que va ploure com plou a Alcoi en hivern: tota la vesprada i tota la nit, de continu.

Afortunadament, avui no ha plogut... encara (ara mateixa estem sentint i veient els trons a lluny... tocarem fusta). Avui, dia 9, hem pogut refer-nos, seguint el dia més o menys normal. Continuaríem escrivint, però comencen a caure gotes. Adéu!